Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de agosto, 2018

La alegría ha durado muy poco...#FreeNazanin. ..seguiremos apoyando a su marido y familia hasta lograr ver a Nazanin libre...

Esta foto del reencuentro de Nazanin y su hija Gabriela es la foto de la alegría inmensa y la esperanza siempre viva...

Descansa en pau, tiet Josep...Et em vas de la mà d'Aretha Franklin. Et dedico el poema de Joan Salvat Papasseit perquè si algú va saber el que va ser treballar dur des de la més tendra infància, vas ser tu. Ja no queden homes i dones d'aquesta estirp de noblesa forjada amb el dur treball i sacrifici. Us aneu i aquest món nou que ja tenim aquí, cada vegada m'agrada menys tan ple d'hedonisme i sense valors.Bon viatge. Que la terra et sigui lleu i el cel t'obri les portes del firmament....

NOCTURN PER A ACORDIÓ de Joan Salvat Papasseit      Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. (Vosaltres no sabeu    què és     guardar fusta al moll: però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots, i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa: sota els flandes i els melis, sota els cedres sagrats. Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit i la volta del cel era una foradada sense llums als vagons: i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. Vosaltres no sabeu    què és     guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires com una fandola feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu    què és     guardar fusta al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells -que són de tants colors com la mar sota el sol: que no li ...