Descansa en pau, tiet Josep...Et em vas de la mà d'Aretha Franklin. Et dedico el poema de Joan Salvat Papasseit perquè si algú va saber el que va ser treballar dur des de la més tendra infància, vas ser tu. Ja no queden homes i dones d'aquesta estirp de noblesa forjada amb el dur treball i sacrifici. Us aneu i aquest món nou que ja tenim aquí, cada vegada m'agrada menys tan ple d'hedonisme i sense valors.Bon viatge. Que la terra et sigui lleu i el cel t'obri les portes del firmament....

NOCTURN PER A ACORDIÓ de Joan Salvat Papasseit
   
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
   què és
    guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa:
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
   què és
    guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una fandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
   què és
    guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.