15 de octubre de 2010

Dedicado a una persona muy especial. Hoy he recordado que sobreviví al duro turno de noche, gracias a ella. Va por tí....con cariño y genuina amistad



Joan Salvat-Papasseit, "Nocturn per a acordió"

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
--que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

2 comentarios:

aigua nova dijo...

Mai més la nit i l'ombra.
Molts petons.

Gemmayla dijo...

Mai més ! Sempre la llum, pero el jener torno à la nit i jo et recordaré, amb tú i els altres que tan estimo !!!

Molts petons !!!